La paraula Marjaleria té unes connotacions especials per a les persones tant de Castelló com del Grau, ha estat un espai on l’home, des de la seua visió antropocèntrica del mon, a pur de treball, ha transformat en benefici propi, primer dominant a la natura i fent terrenys de conreu allà on hi era complicat i més tard inclòs fent-lo habitable. A partir dels anys 80 es va produir un augment incontrolat d’habitatges, patint l’espai una desproporcionada densitat de població amb els problemes que comporta.
Hui en dia, i després de publicar-se, un Pla General Urbanístic, anul·lat pel Tribunal Suprem, un Pla Especial de la marjaleria i una proposta de nou Pla General Urbanístic, en procés de consulta i aprovació per part de l’Ajuntament de Castelló, es constata les discrepàncies entre sectors: veïns de la marjaleria, grups ecologistes i els propis grups polítics de l’Ajuntament de Castelló; discrepàncies que al parèixer no tenen fi; clar exemple on el xoc d’interessos particulars amb l’interès general es fa més pales.
Archivo
La marjaleria: Agua
La Marjalería de Castellón, es una zona aproximadamente de 800 hectáreas, actualmente se pueden observar parcelas abandonadas, campos de minicultivo y viviendas unifamiliares (alquerías). En su día fue un típico ecosistema (unidad biológica compuesta de organismos independientes que comparten el mismo hábitat) sobre el Mar Mediterráneo compuesto por una pequeña albufera (del árabe “al buhayra”), pequeña laguna separada del mar por un cordón de arena. Al ser ecotonos, son espacios llenos de vida con abundante vegetación acuática, aves migratorias y varias hectáreas de cultivo a su alrededor.
Los antiguos habitantes de la Plana, desde hace muchos siglos, mantuvieron un equilibrio en la zona, protegiendo la flora y fauna originales y sosteniendo sus valores naturales.
Els Estanys d’Almenara
En el trabajo se estudia la marjal de Almenara, junto con l’estany, la muntanya de l’estany, l’ullal, los senderis, la flora, la fauna, la arqueología, la transformación de l’estany y las acciones medioambientales.